CANAL DE MENORCA. 40 K. 2013/2014

Distància: 40 Km. tenperatura de l'aigua: 23 ºC. ( sortim de l'aigua al quilòmetre 32, tenim ja davant la costa mallorquina).

Projecte esportiu: Creuar el Canal de Menorca nedant. 40 Km. ( MENORCA-MALLORCA)

Projecte Solidari: Recaptar fons per l'associació Pallapupas. Els pallassos que es dediquen a portar una mica d'alegria als nens malalts ingressats als Hospitals de Catalunya. www.elmeugradesorra.org/a-bracades-solidaries1.

Data: 28/07/2013.

........................

CRONICA PRIMER INTENT ( 2013): Contra viento y marea.....

5:00 am. Port de Cala d’en Bosch. Preocupat,  el mar seguía revoltat. Últim  dia i última oportunitat.

05:45 am: Apareix una de les embarcacions que em venen a buscar. Tots esperen  just davant del Far del Cap d’Estruitx.

06:40. Minut de silenci, per la recent desaparició de l’alpinista Xevi Gomez, el cosí del David Preses. Iniciem l’aventura.

07:30. Primer avituallament. Sorpresa, els nostres avituallados marejats.  Vomiten.  Hem d’esperar a que es recuperin. Realment el mar està molt mogut!

Tot i les condicions el ritme  era  excel.lent. A meitat de la travessia vaig fer un càlcul mental. Podiem  arribar a Mallorca en unes dotze hores  tenint en compte inclús les dificultats de l’última part. No obstant,  havien abandonat dos companys, en Pep i en David i això era un cop.  L’equip Musclos, el meu, es fragmentava. La meva experiència em deia que ara mes que mai  haviem d’anar junts, aquest era el pacte, per això era un repte col.lectiu. Una persona despenjada es podía desgastar mentalment molt.... Tot i que el meu estat físic era perfecte, l’estat  del mar feia que el  meu nivell d’agobiament  augmentés.

Passen  els avituallaments,  les hores, les onades…  totes en sentit contrari a on anem, ni un minut de descans, el mar està  innadable. No estic disfrutant com d’altres vegades. La predicció deia que a partir del migdia el vent afluixava i per tant la nedada  havia de ser més plàcida. Es tractava d’aguantar.

 “ I així, contra un vent cada vegada més fort i unes onades que per moments arribaven als dos metres, hem continuat amb la idea d’arribar a la costa mallorquina”. De fet ja veiem la silueta del nord de Mallorca. La fita estava a tocar.

Però la  predicció va fallar.

“ ... no ha pogut ser. A només 8 Km de la costa, després de deu hores i més de 32 Km a l’agua, ens hem vist forçats a sortir de l’aigua per la nostra seguretat i complint amb la recomanació de Comandancia Marítima. La força del mar ja passava de sis i les onades de tres metres. Impossible seguir sense posar-nos en risc”.  Al pujar a l’embarcació es quan ens hem adonat de la situación No havia vist mai unes onades tant altes, increíble!. M’he convençut que hagès sigut imposible arribar.

No hem arribat. Ho hem intentat. L’equip dels Musclos hem nedat 32 Km a contracorrent. L’equip del Cormorants 25 Km. Convençut de que “ SI ES POT!”.

Gracies a tots els que han fet aportacions per portar un somriure als nens malalts. Podeu seguir fents aportacions a: www.elmeugradesorra.org/a-bracades-solidaries1.

Felicitats als meus companys que han sapigut entendre que es tractava d’un repte col.lectiu.

Jo,passada una setmana del repte i tornant de la cloenda de BCN 2013, content…. feliç per molts motius, molts relacionats amb el liquid transparent. Espero  que a partir de demà molts nens i nenes vulguin ser també del Planeta Aigua…

  HEM PERDUT UNA BATALLA,  NO LA GUERRA!!!!!!!!!!!!!!

( en cursiva fragments de la crónica del Carles Cespedes).

 

CRONICA SEGON INTENT. 2014.

 

El passat dia 3 d'Agost l'equip Travessiasolidaria.cat va guanyar finalment la guerra, el Creuament del Canal de Menorca.

A les 05:30 aprox. vàrem sortir de Cala Ratjada a Mallorca, en una nit on fins i tot la lluna havia fugit. Una experiència única. Jo patia, amb aquella foscor no tenia clar de trobar en Paff, el drac màgic que vivia al fons del mar, que sol s'avorria molt i per això sortia a jugar. I vàrem nedar i nedar i nedar...i va sortir el sol...i seguíem  nedant i ni rastre d'en Paff. Cada vegada la meva esperança de trobar-lo s'ensorrava mes i mes. Es despertaria el nen petit i Paff aniria a la platja per jugar de sol a sol. Nosaltres ens allunyàvem cada vegada mes de la platja. Nedant em vaig assabentar que tots dos preparaven  un viatge molt llarg, volien veure mon travessant el mar. Potser si m'esperava encara em trobaria amb en Paff, vaig pensar. Havia llegit en algun lloc que quan hi havia tempesta s'ho arreglaven molt bé, doncs el nen s'enfilava a la cua d'en Paff i vigilava el vent...però aquell dia no hi havia vent. També m'havien explicat que nobles, reis i princeps s'inclinaven el seu pas...a Mallorca difícil. Aqui els nobles, reis i princeps no crec que s'inclinin al veure en Paff. Inclús els pirates callaven...la resta de l'història es massa trista perquè l'expliqui quan la idea es canviar braçades per somriures. Inmers en els meus pensaments i amb l'il.lusió de veure en Paff, vaig oblidar la biodramina...portava un globus important. I el pitjor, la meva motivació era nul.la. Fisicament em trobava bé, però el meu cap  no estava allà, s'havia quedat al Valles, masses emocions en pocs dies... . Aquest cop em va guanyar la ment....vaig pensar que seria més útil ajudant als companys... no m'ho vaig pensar dos vegades i  vaig pujar a la barca. Deu quilòmetres ( que sumats als 32 de l'any passat, ja havia creuat el Canal...jeje).

L'experiència va ser molt gratificant. Constato de nou  l'important que és el paper de cada una de les persones que formen part de la logística d'una travessia de llarga distància nedant. Els avitualladors, els patrons...tothom té un paper clau.  La meva gratitud a tots als que durant aquests anys m'han ajudat.

I l'enhorabona a les resta de companys que SI que van arribar nedant a Cala d'en Bosch. Especialment al Scamarlans Tim.....i en particular al Pep Vivas i l'Oscar Perez....els topesguimeros... impossible trobar una aventura que els espanti!.

I per últim...és de justícia recordar que aquest projecte va començar a l'Agost del 2012... Gràcies  Pere Dalmau...junts vam travessar un desert durant deu mesos...amb moltíssimes dificultats fins que amb l'ajuda del Sergi Roure que ens va donar la clau i els contactes quan estàvem a punt de llençar la tovallola...vàrem reconduir tot projecte i vàrem veure gratament sorpresos...com el nostre petit repte es convertía en la  Travessia Solidaria. Gràcies amics!.