dimecres, 6 d’agost del 2014

Canal de Menorca 2014. 2º Part.

El passat dia 3 d'Agost l'equip Travessiasolidaria.cat va guanyar finalment la guerra, el Creuament del Canal de Menorca.

A les 05:30 aprox. vàrem sortir de Cala Ratjada a Mallorca, en una nit on fins i tot la lluna havia fugit. Una experiència única. Jo patia, amb aquella foscor no tenia clar de trobar en Paff, el drac màgic que vivia al fons del mar, que sol s'avorria molt i per això sortia a jugar. I vàrem nedar i nedar i nedar...i va sortir el sol...i seguíem  nedant i ni rastre d'en Paff. Cada vegada la meva esperança de trobar-lo s'ensorrava mes i mes. Es despertaria el nen petit i Paff aniria a la platja per jugar de sol a sol. Nosaltres ens allunyàvem cada vegada mes de la platja. Nedant em vaig assabentar que tots dos preparaven  un viatge molt llarg, volien veure mon travessant el mar. Potser si m'esperava encara em trobaria amb en Paff, vaig pensar. Havia llegit en algun lloc que quan hi havia tempesta s'ho arreglaven molt bé, doncs el nen s'enfilava a la cua d'en Paff i vigilava el vent...però aquell dia no hi havia vent. També m'havien explicat que nobles, reis i princeps s'inclinaven el seu pas...a Mallorca difícil. Aqui els nobles, reis i princeps no crec que s'inclinin al veure en Paff. Inclús els pirates callaven...la resta de l'història es massa trista perquè l'expliqui quan la idea es canviar braçades per somriures. Inmers en els meus pensaments i amb l'il.lusió de veure en Paff, vaig oblidar la biodramina...portava un globus important. I el pitjor, la meva motivació era nul.la. Fisicament em trobava bé, però el meu cap  no estava allà, s'havia quedat al Valles, masses emocions en pocs dies... . Aquest cop em va guanyar la ment....vaig pensar que seria més útil ajudant als companys... no m'ho vaig pensar dos vegades i  vaig pujar a la barca. Deu quilòmetres ( que sumats als 32 de l'any passat, ja havia creuat el Canal...jeje).


L'experiència va ser molt gratificant. Constato de nou  l'important que és el paper de cada una de les persones que formen part de la logística d'una travessia de llarga distància nedant. Els avitualladors, els patrons...tothom té un paper clau.  La meva gratitud a tots als que durant aquests anys m'han ajudat.

I l'enhorabona a les resta de companys que SI que van arribar nedant a Cala d'en Bosch. Especialment al Scamarlans Tim.....i en particular al Pep Vivas i l'Oscar Perez....els topesguimeros... impossible trobar una aventura que els espanti!.

I per últim...és de justícia recordar que aquest projecte va començar a l'Agost del 2012... Gràcies  Pere Dalmau...junts vam travessar un desert durant deu mesos...amb moltíssimes dificultats fins que amb l'ajuda del Sergi Roure que ens va donar la clau i els contactes quan estàvem a punt de llençar la tovallola...vàrem reconduir tot projecte i vàrem veure gratament sorpresos...com el nostre petit repte es convertía en la  Travessia Solidaria. Gràcies amics!.



dilluns, 28 de juliol del 2014

CRONICA CAPRI NAPOLI MARATONA DEL GOLFO 2014.

Mai oblidaré el 3 de Juliol de 2014, el dia abans de la travessia. A l'aeroport de BCN vaig perdre el passaport...cames ajudeu-me cap als mossos a fer la denuncia, a la policial Nacional. Per sort tots es van portar bé i passaport nou en temps record...Ufff... . A Milà vàrem perdre la maleta just quan feiem la cua per embarcar!!!!....corrent per la terminal com bojos... miraculosament va aparèixer.  A Nàpols la maleta de l'avituallament no sortia per la cinta, increíble!...despres de buscar per la terminal es trobava tirada en un racó de la sala de maletes. Més coses no ens podien passar. Amb aquests antecedents es fácil pensar que la meva confiança en finalitzar la travessia era nula.
I va arribar el dia D. Cal dir que l'organització... a la napolitana. Després de fer la presentació al mes pur estil NBA i amb una mitja hora de retard, per fi vàrem començar a nedar. Desde l'inici vaig anar tirant al meu aire, sol com un mussol, buscant que el Vesuvi quedés a la meva dreta...després de molts avituallaments,  de mirades complices amb la meva coach ( i futura muller),  de tenir a tocar el castell de Nàpols unes quantes hores, de fartar-me de dàtils, orellons, nocilla, platans, sindria i algún gel...  i passades vuit hores i quaranta nou minuts....vam arribar a Nàpols. Oh sorpresa! Ningún ens esperaba. Hauriem arribat masas d'hora?..ni els jutges que m'acompanyaven sabien on era l'arribada. Saturat d'aigua era obvi que es tractava de nedar fins que no quedés aigua, i així ho vaig fer. I vaig encertar!. Per intuició em vaig dirigir a una escala molt llarga. Era l'arribada...Abans li había demanat a la coach una samarreta que no va gosar xafardejar.... Me la vaig posar i pujar a l'escala de cara a ella, que estava a la barca fent fotos: "would you marry me?", va dir que si. De seguida van treure el cap membres de l'organització que em van donar l'enhorabona. Segon classificat. Molt satisfet!!!!!

Unes imatges valen mes que mil paraules...THE FILM:



dimarts, 1 de juliol del 2014

CAPRI-NAPOLI. 36K.

En 1949, Aldo Fioravanini y Cesare Alfieri, nadaron por primera vez el cruce entre Nápoles y la isla de Capri, unos 36 Km en unas doce horas.

Hasta 1992, la Capri-Napoli fue la marathon acuática por excelencia y asignaba el título mundial de natación de larga distancia. Hoy, la travesia Capri-Napoli es una etapa del " World Grand Prix FINA".

La travesia se desarrolla en el fascinante Golfo de Nápoles, normalmente con punto de salida en Marina Grande, en la isla de Capri ( Lido le Ondine) y la llegada cerca del paseo marítimo napolitano.

El próximo Viernes día 4 de Julio, seré unos de los locos afortunados en intentar llegar a Nápoles desde la isla de Capri... Una dura,  pero gran aventura!











diumenge, 25 de maig del 2014

LA DECIMA. ROSES-ILLES MEDES. 26 KM.

Quin ensurt aquest matí al llevar-me. A tot arreu parlàven de "la décima". Com es poden haver enterat? - m'he preguntat  entre sorprès i al.lucinat. Amb cautela he tret el nas per la porta sospitant la presència d'un exercit de paparazzis. Encara no han descobert on visc -he suspirat  relaxant el nus de l'estómac. No m'imaginava que la meva desena travessia de distancia ultra seria tan mediàtica ( Dragonera, Estret, Bocaina, Cabrera, Rande, Golf de Roses, Formentera-Eivissa, Medes-Formigues i Canal de Menorca fins el quilòmetre trentados...que ja son). He agafat el diari i....ho he entes tot. Almenys les meves deu són en color.



Puntuals, a les 06:45 hem sortit de la platja de Roses amb l'intenció d'arribar a les Medes el Sergi Roure, Oscar Perez, Pep Vivas i jo. Després de diversos  canvis de direcció de vent, de calma i  d'agitació del mar, de passar fred, de veure com els ratjos daurats del sol penetraven insolents en el gran blau il.luminant l'inmensitat més absoluta  i acte seguit desapareixien en el no res ....( flipao!!... y mi corazón palpita como una patata frita).... inclús de cridar a la mama que ens vingués a buscar... .Sis hores i mitja després hem completat els vint-i-sis quilòmetres que ens separàven del nostre destí. Som finishers de la 1era. Ultraswim Pirata Roses-Les Medes.

El Gerard i el Joan avituallant-nos

No hagués estat possible aquesta aventura sense el suport del Fede, la Marina, El Gerard, l'Andrea i el Joan, esportistes i persones d'èlit, tots. Moltíssimes gràcies!!!.

 


Aquest repte també ha servit per presentar el projecte en el que estem treballant: www.topswimmits.com


diumenge, 6 d’abril del 2014

2º Etapa Travessia Catalunya Nedant. Premia-Masnou.

M'acavo de despertar de la migdiada i l'habitual de cada Diumenge després d'una travessia... un allau de fotos al facebook, al twitter, al guatsap... omplen la memoria del meu móvil.

Fotos de la trobada al parquing de Masnou, de camí a la platja, de l'autocar, de moments previs de la travessia....i a continuación més fotos de l'arribada, de l'avituallament...inclús de la dutxa. Cap foto de la nedada. Sospitós.




Hom podría pensar que  un cop hem arribat a Premìà, lloc de la "hipotética" sortida, hem tornat a agafar l'autocar,  desfet el camí i de nou al CN Masnou  rapidament ens hem mullat a la dutxa per  passat pel fotocol de la vora del mar tot fent  veure que recuperavem forces amb els isotònics de l'organització i el caldo del Aguayo.

Res més lluny de la realitat. Dono fe que avui hem nedat la segona etapa de la TCN, entre Premià i Masnou. 4300 mts. i  ja només queden 75!. I una primicia, avui, la preestrena de la canço de l'estiu, "Tauró a la vista", un bombazo!.

dimarts, 25 de març del 2014

DIA MUNDIAL DE L'AIGUA. 22/03/2014

La terra conté més de 1300 trilions de litres d'aigua. Suficient per tots. No obstant, vivim en un del segles mes assedegat de la història. La gran paradoxa del nostre planeta blau.

Mentre als païssos rics l'aigua es malgasta. Prop de 800 milions de persona no poden obrir una aixeta.
No tenen més remei que beure aigua contaminada de bacteris, metalls i sediments, posant en perill la seva vida i la dels seus fills. Son víctimes llunyanes... . Els esclaus de l'aigua del segle XXI.

Cada dia protagonitzen una de les lluites mes desesperades de la  humanitat. Una dura batalla per calmar la seva set.

Us convido a mirar aquest  reportatge: VIURE SENSE AIGUA AL PLANETA BLAU


diumenge, 16 de març del 2014

TCN. Travessia Catalunya nedant.

"El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles savies
que és per això que torna..."

Per que no ens passi el que li passa al sol  i puguem apreciar amb detall  la nostre costa, avui hem iniciat   la TCN, Travessia Catalunya Nedant,   amb   la primera etapa  de les setenta-set que alguns amics del col.lectiu Natació-BDN han proposat,  entre el   Pont del Petroli a Badalona i  el Port del  Masnou. Un gran repte!.
 
 

 

 
 
Al voltant de les deu, després d'aclarir  dubtes con  que el quitx és un vaixell, que la TCN és una travessia,  que  l'aigua està  mullada  i el corresponent brifing, hem començat l'aventura. El primer, tot i que la meva mare sempre em diu que de casa has de sortir pixat i cagat,  el que tothom ja sap...i que no ens enganyem, tothom ho fa!. Precisament avui m'explicaven un sistema revolucionari per solucionar el problema amb el neoprè posat.  M'ha fet pensar. Podríem produir centenars de neoprens amb velcros i foradets. Seria un èxit. Em forraría. Em convidarien  al Saló de les Piscines...com el Mark Zuckelberg al Mobile World Congrès. Un gurú del mon dels neoprens... . De sobte,  he notat com si als ulls es formessin unes esses barrades que no em deixàven veure bé... . Si ja sóc molt feliç...i  no tinc temps per més coses!!!! .Total.., que aquest ha sigut el motiu que ha fet que sortís dels últims.
 
 
Ha sigut una nedada molt agradable. Hem passat pel Bétulo, per Sa Sargantana, per Montgat... . M'ha sobtat la llarga parada de reagrupament  davant l'edifici de  Renault de Badalona, no se si és un dels patrocinadors ( que sapigueu que em vull comprar una Kangoo). Al final, el mar ha començat despertar, sha mogut una mica, però hem pogut arribar a destí sense novetat i fins al final...final ( roques de l'espigó). Avui han estat els primers set quilòmetres dels quatrecents i pico....
 
Felicito a tots!. Una gran aventura col.lectiva.