dimecres, 29 d’agost del 2012

Azul azul. El resultado de una gran aventura.

" ...Agosto de 1998.  Juanjo Serra decide afrontar el reto deportivo más importante de su vida....se lanza a nadar desde el espigón del Puerto de Denia con destino a Eivissa. A pesar de varios intentos previos nadie lo había logrado...".

 AZUL AZUL es el resultado en forma de libro de esta gran aventura.

"...GENESIS AZUL

 In the name of love. What more in the name of love?. U2.

Es sencillo encontrar en el mercado libros acerca del éxito, de prozas con final feliz, cómo afrontar el éxito, cómo conseguirlo e incluso como administrarlo una vez alcanzado. Este libro-cuento no corresponde a ninguno de los anteriores en el momento que inicio esta redacción y solo el transcurso de los próximos años de mi vida le darán un final u otro. Está dedicado a los luchadores, a los idealistas, a los buscadores de revoluciones, a los que mueren en el intento, a los exploradores de finales felices, aún cuando el resultado es facilmente previsible, y por supuesto a los inconsciente...".

El próximo verano intentará cambiar el final de la historia...., de momento aqui dejo el enlace para poder adquirirlo, muy recomendable!!!:  AZUL AZUL




dijous, 16 d’agost del 2012

365 DIAS

Justo hace un año que pude hacer realidad un sueño, ir de Europa a África nadando. Durante los últimos  365 días he sido capaz de finalizar algunas travesías de “gama extra” que tiempo atrás habría sido incapaz ni siquiera imaginarlo:

15 de Agosto de 2011, cruce del Estrecho de Gibraltar.
15 de Octubre de 2011, de Lanzarote a Fuerteventura.
09 de Junio de 2012, de Cabrera a Mallorca, 25 Km.
07 de Julio de 2012, La Ria de Vigo, 27 Km.
29 de Julio de 2012, de Roses a l’Escala, 16 Km.

La conclusión es que: “ no hay prueba dura sino mente debil”.

Durante este último año no todo se ha limitado a nadar….., con el proyecto “20mil braçades de viatge a Africa”, no solo hemos sido capaces de construir un pozo….SEIS!!!! son los pozos que recientemente me comunicaron desde la ONG ACAU, que se han construido!!!!. En mayúsculas puedo decir: VALIÓ LA PENA!!!!!!!!!.

Y en Diciembre el reto más increíble….. la ABRIL.

La temporada 2011/2012, no ha ido mal. ;-).



diumenge, 5 d’agost del 2012

Ultra Roses-l'Escala. 29/07/2012.

M’encanta que el dia comenci de nit.

Passaven minuts de quarts de cinc de la matinada quan vaig sortir de la pensió per dirigir-me a la platja del Rec de Molí a l’Escala. La cita era a les sis per agafar l’autocar que ens portaria a Roses des d’on tornaríem nedant a l’Escala, uns setze quilometres.

Durant la setmana havia consultat infinites vegades la previsió meteorològica . No hi havien bones perspectives; fort vent de Tramuntana des de l’inici. Vaja!, que no era una broma intentar nedar de Roses a l’Escala precisament aquell dia.

Pocs minuts abans de les vuit, piiippppp!!!!. Compartia canoista amb en Ramon Tarragó i el Xavi Capdevila. De seguida els meus temors van desaparèixer, em trobava bé, fins i tot nedava una mica avançat, obvi doncs portava  neoprè. Crec que al començament la nostra trajectòria no era la correcta, ens varem obrir més del compte... o vaig ser jo que tornava a BUP i dibuixava la gràfica del cosinus? ( algun  dia ja aprendré a nedar en línia recta, la vida es molt llarga).

Nedàvem molt tranquils, ens avituallàvem molt bé….però transcorregudes poc més de  tres hores, em vaig escalfar!. Vaig veure una canoa davant i entre el que em deia el canoista i  ni rastre de mal d’espatlla…em vaig picar!. I un cop avançada, una altra…
- que els agafem!- sento que em diu el canoista. Per que va dir res... i de nou  que m’escalfo…

Feia estona que nedava sol doncs l’ajudant estava amb els companys. Coneixia la platja i tenia la referència de l’edifici blanc,  cap problema. Tot nedant vaig viatjar vint anys enrere,  quan  la flama va arribar a l’antic port d’Empúries, va ser emocionant... i una festa d’independentisme, vint anys després estem pitjor!.

Collons!, que no avanço. Fins aquell moment la sort ens havia acompanyat doncs el mar estava totalment calmat. Faltaria poc menys d’un quilòmetre quan vaig començar a sentir els efectes del corrent de costat. Amb l’ajuda del meu canoista, que ara m’acompanyava, dibuixàvem una serra.

I per fi vaig arribar!!!, 4 h 12”. Tercer classificat.