dissabte, 14 d’abril de 2012

Reflexions des del fons del mar. Travessia Premia-Masnou. ( 14/04/2012)

Retrobament amb companys de braçades salades  aquest  solejat matí  a Premià. El repte era arribar a El Masnou a mode d’entrenament… .

De seguida la primera capbussada  em congela l’ànima, el primer pensament pels qui van a pèl. Olé quins coll…( piip). M’obro cap a l’esquerra per tenir espai lliure i començo a nedar, bé, a nedar i a pensar. Ja he entrat en calor i em deixo anar.... . Si aquell senyor del bigoti que no recordo com es deia… . Josemari?, es igual. Doncs si aquell senyor, el dels abdominals, perque quins abdominals de “photoshop”, doncs aquest, si no hagués guanyat mai les eleccions no hauria anat  a les Azores a posar els peus sobre una tauleta i fer-se fotos al costat del Bush, quin “pájaru” aquest Bush, i mira que estaven lletjos!. I  potser no  hagués hagut guerra contra les armes de “destrucció massiva”.  I potser no s’hauria liberalitzat el preu del sol. I potser el preu de la vivenda no s’hagués descontrolat i no s’hauria inflat la merdosa “bombolla” i no m’hauria hipotecat. I potser al final no hauria explotat empastifant-nos a tots.  I potser l’economia no s’hauria basat en la construcció i segur que ara no hi haurien tants aturats…  vaja amb el pu…( piiip!) senyor del bigoti i les abdominals. I  si fa cinc mesos l’amic de la barba del senyor del bigoti i les abdominals  no hagués guanyat les eleccions, potser no s’hauria retallat un 71 % l’ajuda al desenvolupament…i potser mes nens i nenes del Sahel  aconseguirien sobreviure a la crisi que suporten, quina vergonya al dos mil dotze!. Quan veig a l’Abril que em demana un biberó i  plora desesperadament de gana... total si com a màxim al cap de cinc minuts té el biberó a la boca!. I si no pogués donar-li de menjar?, que se’m morís de gana!… i mentre  els banquers i els que no son banquers mirant-se el melic i omplint-se les butxaques, quina vergonya i quina merda!.

Em para la canoista que m’ha acompanyat tota l’estona,

-  Ja hem arribat. Em senyala la platja.

Quina sort que tinc.

( ho sento,  però algú ho havia de dir).