dimecres, 26 d’octubre del 2011

Travesia Cap de Norfeu. La conquesta egarenca.

Terrassa és mundialment coneguda per ser una de les ciutats més olímpiques del mòn ( pel hoquei),  lloc o  va nèxer Xavi ( el del Barça) o tenir un del barris marítims més grans que existeixen (Barcelona). A partir d'ara també serà coneguda per ser un dels llocs on l'afició per les aigues obertes està arrelant amb més força.

Fins a quinze nedadors relacionats d'una manera o altre amb l'antiga Ègara, vàrem assitir a l'intent de conquesta del Cap de Norfeu... dic intent perque les condicions del mar, van obligar a l'organització,  "neda el mon", de forma totalment encertada,  suspendre l'atac i prorrogar-lo per d'aquí a dos setmanes, on intentarem, a l'estil Perejil, la conquesta de les Medes.

De totes formes vàrem tenir l'oportunitat de fer  un entrenament en aigües de la badia de Montjoi, per mitigar les ànsies de batalla....


Ens veiem a les Medes, travessia per la Marató TV3.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Travesia de la Bocaina 2011. L'infern entre Lanzarote i Fuerteventura.

Quan a principi de temporada vaig marcar els objectius, el repte estrella era el creuament de l’Estret de Gibraltar,  però abans  la volta a la Dragonera... i per rematar esperava arribar en òptimes condicions a la Travessia de l’Estret de la Bocaina. En cap moment vaig pensar que aquesta última fos l’infern en que es va convertir i el repte en aigües obertes més difícil fins ara.
El dia abans durant el brífing vaig saber amb sorpresa que estava entre els cinc millors temps del test de 3 Km que havíem hagut de fer ( 40 min. 50 seg.). Això vol dir que sortiria al grup ràpid.
I va arribar el dia D i  la hora H.  A les 09:15,  la sortida. De seguida em vaig trobar bé,  tirava sense esforç en  les primeres posicions del grup  a un bon ritme i constant,   fins aproximadament el primer avituallament. A partir d’aquí …. no se si va ser el volcà de la illa de Hierro … la qüestió es que el mar es va començar a moure d’una manera per mi fins llavors desconeguda. Al Mediterrani no passa això!. Onades de fins a 2,5 m. d’alçada i mar de fons ens portaven cap al sud oest quan la nostra direcció era sud est. Era molt difícil mantenir la trajectòria, no obstant els braços responien molt bé. Va ser a partir de la segona hora i fins  la quarta quan va començar l’infern… . Quin  “colocón”,  deu meu!!!!.   Vomitava tot el que ingeria , la sensació era idèntica a tornar un dia de festa i tirar-te al llit, tot  donava voltes…i així durant dues hores i pico…i nedant…,  vaig pensar fins a tres ocasions  retirar-me, vaig tenir  al·lucinacions,  cares que em miraven des del fons del mar, personatges historics... Napoleo i contemporanis ( per l'estètica).  Juro no havia begut res!!!… bé, res d’alcohol. La situació era surrealista.  I les biodramines sense cafeina a la bossa, a l’habitació…a l’hotel!!!!!!!!!. A l’últim avituallament em vaig agafar entre dos canoes….però res,  no hi havia manera de parar ni  al cel ni al mar, voltes i mes voltes, no podia lluitar contra Vulcà i Neptú a la vegada… la illa de Lobos que sempre estava al mateix lloc i a sobre algú va dir que  quedaven 5 km, per flipar!!!.
Amb memòria històrica, escrivint aquesta crònica des de la piscina de l’hotel amb una caipiriña al costat, jo crec que si vaig ser capaç de vèncer  al Neptú i Vulcà, perquè a partir de la quarta hora vaig fer un reset i vaig oblidar que anava “més marejat que un gat dins una rentadora centifugant”. Va ser un treball mental i vaig tornar a nedar i vaig tornar a tirar i em vaig separar del grupet amb el que anava i vaig enllaçar amb un parell  de nedadors més…. Quan vaig aixecar el cap la Illa de Lobos estava darrera i es tornava e veure el fons marí … . Ara si que acabo!.Encara em quedava una mitja horeta… .Passades 14:30 hores arribava a Fuerteventura. 5 h i  17 minuts desprès d’haver nedat entre 19 i 20 Km, en 11è lloc dels 135 participants.
Tant l’organització com nedadors que han participat en altres edicions asseguraven que era l’any on les condicions havien estat més dures, hi havien hagut més nedadors que no la van finalitzar ( uns vint)  i més gent va entrar fora de control( uns setanta, van allargar l'hora de tancament). La veritat es que en el meu cas ho vaig passar molt malament… ara mirant enrera estic orgullós d’haver finalitzat el repte i sobretot d’haver guanyat la lluita a totes les circumstàncies adverses que ens vam trobar i en especial a la meva ment.”
VIDEO DE L'ARRIBADA!

divendres, 14 d’octubre del 2011

Quasi 20 mil braçades entre Lanzarote i Fuerteventura.

Després d'una any de preparació, sacrificis, lesions, alegries, il.lusions, angoixes..... ens trobem a dies de finalitzar la temporada i com a punt final, demà intentaré, juntament amb un centenar de "friquis" com jo, creuar l'Estret de la Bocaina, de Lanzarote a Fuerteventura.

La imatge de la costa "fuerteventurenya" desde l'habitació de l'hotel la veritat que "acollona" no només per la llunyania ( com l'Estret de Gibraltar)  sino per com es mou el mar...clar és l'Atlantic, tindrem que demanar a Neptuno i Vulcano que es preguim amb seriositat la nostra protecció.

De moment ni rastre de volcans en erupció, ni moviments de terra .... i aqui el mar, tot i que es mou molt, no ha canviat encara de color, ;-).


( Fuerteventura desde la sortida de la Travessia de la Bocaina; una mica més a prop i  a l'esquerra la Isla de Lobos).