dissabte, 26 de novembre del 2011

A les Medes, per la Marató de TV3.

El passat día 12/11, després d'un ajornament, vàrem tornar a trobar-nos a l'Estartit per l'intent d'assalt a les illes Medes. Aquest cop per recaptar fons per la Marató de TV3, que aquesta edició es dedica a la regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits.... i de nou, tot i les ganes, els esperits submarins no ens ho van permetre... estarien mosquejats per la pujada de la   "prima de riesgo"..., ens ho van fer pagar a nosaltres ..... sempre hi ha d'haver un "cap de turc".

Ens vàrem tenir que conformar en donar quatre voltes a un circuit protegit entre els espigons...en total uns 2500 mts. .... el més important era  participar en un altre projecte solidari, unir esport,  aventura i solidarit....està bé!.

Era l'última travessia de l'any... a partir d'ara i fins a primavera suposo que alguna excursioneta aquatica caurà, ja vorem...de moment.... a descansar...., "sin prisa, però sin pausa" que ja queden 197 díes pel següent repte...i vaja repte!!!!

Per cert... tenim loteria de la ONG ACAU ( amb una petita donació  per la construcció del pou i l'orfanat a Guiba ( Burkina Faso))...si algú vol..., ja sap ( m'envieu un mail: victorgalve@hotmail.com). Si toca.....el que avisa..... acaba en 64, gran terminació!.





 

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Travesia Cap de Norfeu. La conquesta egarenca.

Terrassa és mundialment coneguda per ser una de les ciutats més olímpiques del mòn ( pel hoquei),  lloc o  va nèxer Xavi ( el del Barça) o tenir un del barris marítims més grans que existeixen (Barcelona). A partir d'ara també serà coneguda per ser un dels llocs on l'afició per les aigues obertes està arrelant amb més força.

Fins a quinze nedadors relacionats d'una manera o altre amb l'antiga Ègara, vàrem assitir a l'intent de conquesta del Cap de Norfeu... dic intent perque les condicions del mar, van obligar a l'organització,  "neda el mon", de forma totalment encertada,  suspendre l'atac i prorrogar-lo per d'aquí a dos setmanes, on intentarem, a l'estil Perejil, la conquesta de les Medes.

De totes formes vàrem tenir l'oportunitat de fer  un entrenament en aigües de la badia de Montjoi, per mitigar les ànsies de batalla....


Ens veiem a les Medes, travessia per la Marató TV3.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Travesia de la Bocaina 2011. L'infern entre Lanzarote i Fuerteventura.

Quan a principi de temporada vaig marcar els objectius, el repte estrella era el creuament de l’Estret de Gibraltar,  però abans  la volta a la Dragonera... i per rematar esperava arribar en òptimes condicions a la Travessia de l’Estret de la Bocaina. En cap moment vaig pensar que aquesta última fos l’infern en que es va convertir i el repte en aigües obertes més difícil fins ara.
El dia abans durant el brífing vaig saber amb sorpresa que estava entre els cinc millors temps del test de 3 Km que havíem hagut de fer ( 40 min. 50 seg.). Això vol dir que sortiria al grup ràpid.
I va arribar el dia D i  la hora H.  A les 09:15,  la sortida. De seguida em vaig trobar bé,  tirava sense esforç en  les primeres posicions del grup  a un bon ritme i constant,   fins aproximadament el primer avituallament. A partir d’aquí …. no se si va ser el volcà de la illa de Hierro … la qüestió es que el mar es va començar a moure d’una manera per mi fins llavors desconeguda. Al Mediterrani no passa això!. Onades de fins a 2,5 m. d’alçada i mar de fons ens portaven cap al sud oest quan la nostra direcció era sud est. Era molt difícil mantenir la trajectòria, no obstant els braços responien molt bé. Va ser a partir de la segona hora i fins  la quarta quan va començar l’infern… . Quin  “colocón”,  deu meu!!!!.   Vomitava tot el que ingeria , la sensació era idèntica a tornar un dia de festa i tirar-te al llit, tot  donava voltes…i així durant dues hores i pico…i nedant…,  vaig pensar fins a tres ocasions  retirar-me, vaig tenir  al·lucinacions,  cares que em miraven des del fons del mar, personatges historics... Napoleo i contemporanis ( per l'estètica).  Juro no havia begut res!!!… bé, res d’alcohol. La situació era surrealista.  I les biodramines sense cafeina a la bossa, a l’habitació…a l’hotel!!!!!!!!!. A l’últim avituallament em vaig agafar entre dos canoes….però res,  no hi havia manera de parar ni  al cel ni al mar, voltes i mes voltes, no podia lluitar contra Vulcà i Neptú a la vegada… la illa de Lobos que sempre estava al mateix lloc i a sobre algú va dir que  quedaven 5 km, per flipar!!!.
Amb memòria històrica, escrivint aquesta crònica des de la piscina de l’hotel amb una caipiriña al costat, jo crec que si vaig ser capaç de vèncer  al Neptú i Vulcà, perquè a partir de la quarta hora vaig fer un reset i vaig oblidar que anava “més marejat que un gat dins una rentadora centifugant”. Va ser un treball mental i vaig tornar a nedar i vaig tornar a tirar i em vaig separar del grupet amb el que anava i vaig enllaçar amb un parell  de nedadors més…. Quan vaig aixecar el cap la Illa de Lobos estava darrera i es tornava e veure el fons marí … . Ara si que acabo!.Encara em quedava una mitja horeta… .Passades 14:30 hores arribava a Fuerteventura. 5 h i  17 minuts desprès d’haver nedat entre 19 i 20 Km, en 11è lloc dels 135 participants.
Tant l’organització com nedadors que han participat en altres edicions asseguraven que era l’any on les condicions havien estat més dures, hi havien hagut més nedadors que no la van finalitzar ( uns vint)  i més gent va entrar fora de control( uns setanta, van allargar l'hora de tancament). La veritat es que en el meu cas ho vaig passar molt malament… ara mirant enrera estic orgullós d’haver finalitzat el repte i sobretot d’haver guanyat la lluita a totes les circumstàncies adverses que ens vam trobar i en especial a la meva ment.”
VIDEO DE L'ARRIBADA!

divendres, 14 d’octubre del 2011

Quasi 20 mil braçades entre Lanzarote i Fuerteventura.

Després d'una any de preparació, sacrificis, lesions, alegries, il.lusions, angoixes..... ens trobem a dies de finalitzar la temporada i com a punt final, demà intentaré, juntament amb un centenar de "friquis" com jo, creuar l'Estret de la Bocaina, de Lanzarote a Fuerteventura.

La imatge de la costa "fuerteventurenya" desde l'habitació de l'hotel la veritat que "acollona" no només per la llunyania ( com l'Estret de Gibraltar)  sino per com es mou el mar...clar és l'Atlantic, tindrem que demanar a Neptuno i Vulcano que es preguim amb seriositat la nostra protecció.

De moment ni rastre de volcans en erupció, ni moviments de terra .... i aqui el mar, tot i que es mou molt, no ha canviat encara de color, ;-).


( Fuerteventura desde la sortida de la Travessia de la Bocaina; una mica més a prop i  a l'esquerra la Isla de Lobos).

dimarts, 20 de setembre del 2011

divendres, 9 de setembre del 2011

IV Marnaton, de Cap de Creus a Cadaques. 6,5 Km.

Comença Setembre i de nou tornem al "tajo" amb la participació en la IV Marnaton, de Cap de Creus a Cadaques el passat dia 3.
Mes o menys a l'hora prevista va començar la travessia, amb sortida nula inclosa; algú va fer sonar alguna cosa que va confondre a la concurrència...en el meu cas, al veure que la gent començava a nedar desesperadament i per no quedar-me darrera vaig passar inclús sota una canoa que tenia davant... . No vaig ser l'únic "agonies", que consti!.
Per fi, es va donar la sortida bona. Ja desde el principi i fins a l'arribada ens van acompanyar peixets de tots tamanys i formes, maravellós!. Em vaig quedar en un grup de cuatre nedadors a ritme mes o menys fort fins a arribar a l'inici de l'abadia, al creure que ja s'acabava, vaig esprintar. Mal fet!!!, encara quedaven uns 2 Km., no m'havia enterat. A sobre vaig embarrancar, si, si, embarrancar; nedant, nedant em vaig trobar que s'acabava l'aigua, estava sobre un plataforma de roca. Talls a peus i mans, una merda!. Em vaig alçar per buscar la sortida i a seguir nedant.
Finalment entre barques, a la llunyania vaig divisar  l'arc de color groc que senyalitzava l'arribada. 1 hora 22 minuts. Bé!.
Ja estem preparant la Bocaina. Queden 36 dies.

FOTOS

dimecres, 17 d’agost del 2011

Desafio ex...trecho: FINALITZAT!

Després d'una setmana de nervis, males noticies i un gafe que no hi havia manera de treure de sobre ( dies de fort vent de llevant no ens permetien ni començar i una intensa boira el dia 14 va fer suspendre la travessia després de cinc minuts de començar),..., el passat dia 15 d'Agost a les 13:25 hores tocava la terra de la costa Africana ( Punta Almansa).
Havia aconseguit el somni, creuar l'Estret de Gibraltar nedant: 3 hores i 52 minuts.
09:15: Ja fa estona que ens han confirmat que les condiciones son propicies, ens preparem i sortim en l'embarcació-guia cap a l'illa de Tarifa.
09:33: Toquem terra europea i l'Antonio, el patró de l'embarcació-guia dona la sortida.
10:00: Primer avituallament. Aquest primer tram ha servit per escalfar els braços. He començat fort, de moment em trobo bé.
10:30: Segon avituallament. Començo a trobar les primeres corrents fredes, de cop hi ha hagut un canvi de temperatura d'uns 18-19ºC a 16ºC ho noto i accelero per no refredar-me. Uns deu minuts després de la primera corrent freda ens trobem un altra corrent, aquesta superficial que dificulta que avanci. Sortim no sense esforç extra.
11:00: Tercer avituallament. Després de les corrents en contra hem entrat en una zona de mar de fons que m'ha marejat una mica. M'ha esquivat un vaixell mercant, veure'l des de l'aigua fa por!. Ens trobem a la meitat de la travessia en només una hora i mitja, aquest ritme es proper el record del creuament, potser he començat massa fort però no estic excessivament cansat.
11:30: Quart avituallament. Sense novetats. Creuem corrents molts fredes, els peus els tinc congelats. No hi penso. Poc a poc ens apropem a la costa Africana, intento no mirar i centrar-me només en l'embarcació-guia. Ens hem trobat amb enormes embarcacions, a diferencia del Quixot no els confonc amb gegants, confirmo que son vaixells de càrrega.
12:00: Cinquè avituallament. Hem travessat una zona de forta corrent cap a l'est que ha fet molt difícil l'avanç, la corrent ens desvia massa, crec que no arribarem a la Punta Cires.
12:45: Sisè avituallament. No em deixen gairebé parar, seguim travessant una zona de corrent intensa que em costa molt avançar. A aquestes alçades de travessia i per no enfonsar-me mentalment segueixo sense mirar a la costa, que no arriba mai. Cada vint braçades aixeco el cap i controlo on està l'embarcació-guia. Fa estona que m'he adonat que passa alguna cosa al meu voltant, des de l'embarcació d'avituallament estan més pendents del que passa al voltant que de mi. Imagino de que es tracta, jo segueixo al meu rotllo, ells passen de mi... jo passo d'ells.
13:10: No hi ha avituallament, de fet ja no hi haurà més. Noto que estic sol a l'aigua, segueixen passant de mi; l'embarcació guia a anys llum de la meva situació i la d'avituallament s'ha quedat darrera.... resulta que fa estona que han aparegut animalets.... després m'explicaran que ens han envoltat centenars de dofins. Jo només he pogut veure alguna ombra sota meu i he sentit sorolls, no se si eren els esperits de l'Estret que feia estona que s'havien despertat o els dofins que es preguntaven entre ells sorpresos que era allò ( jo) que es movia a l'aigua i si es menjava. També em seguia un ocell que fins i tot s'ha intentat menjar-se allò taronja que es movia, el meu cap.
13:15: Estem molt a prop, la corrent va en augment hi ha hagut moments que notava que no avançava, L'embarcació guia ha girat a l'Est, però al notar aquestes corrents m'ha fet canviar de direcció, ara, amb dificultats avanço. Estic molt cansat, però això ja està fet.
13:25: Ultimes deu braçades, de papallona, que encara podria tornar, ;-). Toco terra!!!!, a la Punta Almansa (per les corrents de la segona meitat de travessia hem fet un parell de quilometres més). Al fer el canvi d'estil, de crol a papallona, m'he adonat que hi havia alguna cosa blanca que es movia a la costa, es veu que eren autòctons de la zona. Al seure sobre una roca venen cap a mi. Des de les embarcacions em fan senyals alarmants que torni. Penso que aquests marroquins creuen que vinc de Mart... o jo que se..., el meu cervell no té massa capacitat per pensar, faig cas als meus acompanyants i per evitar un conflicte internacional, em llenço de nou a l'aigua. Es en aquest moment, sota l'aigua quan soc conscient que per fi ho he aconseguit, he creuat l'ESTRET DE GIBRATAR.

Pròxim repte: Estret de la Bocaina, de Lanzarote a Fuerteventura. 15 Octubre de 2011.

dilluns, 8 d’agost del 2011

Comença l'aventura!

Carregats de maletes plenes d'il.lusions marxem cap a Tarifa. Arribarem Dimecres a la tarda després de fer  una primera escala gastronòmica a terres del  Maestrat i una segona per descansar a Cuevas del campo ( Granada).
Sembla que la meteorologia pels primers dies no pinta massa bé, confiem en la sort.

diumenge, 7 d’agost del 2011

diumenge, 31 de juliol del 2011

Masnou-Badalona. 6 Km, aprox.

"NEDEM PERQUE SON MASSA SEXYS PER PRACTICAR ESPORTS AMB ROBA".

7 y pico am, sortim del CNBadalona ja vestits de nedador, agafem el tren fins al Masnou. 8 am. Arribem, ens preparem; just abans de començar la travessia, tot rememorant  als antics pobladors badalonins iniciem una dansa-ritual per demanar als esperits la seva protecció. 8:20, comencem a nedar, al cap de mitja hora ens adonem que o no hem fet correctament la dansa-ritual o els esperits han marxat de vacances:  ens esperen  uns èssers gelatinosos amb les potes obertes, les  anomenades meduses...,  de tot tipus de tamanys, formes i colors.. . 9:45, arribem a destí, finalitzem amb èxit la: V. Travessia Popular Jonathan Gomez, molt bona!.

 Mai aniràs al lllit sense apendre una cosa nova, jo avui he après tres:

1. L'efecte d'una mossegada de medusa que a traició m'ha picat al colze.... agrafsadvshdfadfadf!!!!!!
2. Una frase que el Jonathan segurament l'haurà tret d'algun filòsof clàssic: " nedem perque som massa sexys per practicar esports amb roba". quanta raó té.
3. Com ballaven els antics badalonins.

I ara si que comença la compta enrera, d'aqui una setmana i mitja estarem a Tarifa, esperant ( tic, tac, tic, tac) .... Ja queden uns deu dies, mes o menys.

" water is your friend.
you don't have to fight with water,
just share the same spirit as the water,
and it will help you move".
( Alexander Popov)


dimarts, 26 de juliol del 2011

De Xerta a Tortosa

Aquest cap de setmana hem participat a la travessia nedant al riu Ebre, de Xerta a Tortosa, la Baixada del Renaixement, una altre aventura finalitzada. Aquest cop em vaig trobar fatal.
Vaig sortir a l'sprint ( amb l'intenció de deixar ben lluny al meu company de nedades Quim... i al final  em va guanyar!, ;-)  ), no m'havia adonat que quedaven setze quilómetres de travessia, i logicament, entre la setmana que portava de mals per tot el cos i les bofetades que ens vàrem repartir els gairebé trescents nedadors  a la sortida, de seguida em vaig trobar molt carregat de braços i així vaig aguantar fins a Tortosa, a estones sol com un mussol i a sobre no hi havia manera d'agafar les corrents de forma correcte.
Entre els mil pensaments que et venen al cap quan estàs nedant una travessia de llarga distància, aquest cop em vaig "emparanoiar" amb un bocata de pernil, necessitava en aquell moment un gran entrepà de pernil denominació d'origen de Teruel, amb pa-tomata per descomptat, i la obsesió va arribar a tal punt que estava disposat a pujar-me a la primera canoa que passes pel costat o escapar-me de forma dissimulada pel marge del riu, però..... al veure a la llunyania les muralles de Tortosa,  em vaig centrar en arribar sense utilitzar cap mètode ilegal.
El resum no és positiu, males sensacions en general.....i això que no vàrem trobar sirulos..... no obstant  al veure la classificació i el temps tampoc ha anat tant malament: 1 hora 48 minuts.
 La meva idea era que aquesta fos l'última travessia abans de l'Estret però per endolçar el mal sabor de boca Dissabte m'apuntaré a anar del Masnou a Badalona nedant.

dissabte, 23 de juliol del 2011

Burkina Faso 5. Crisi a la Banya d'Africa.

"Uns 720.000 nens corren el risc de morir de desnutrició aguda a la Banya d'Àfrica si no reben assistència immediata, ha advertit avui el Fons de l'ONU per a la Infància (UNICEF) en anunciar que ampliarà les seves operacions de socors en aquesta regió.

El director de la Divisió de Subministraments d'aquest organisme, Shanelle Hall, ha indicat que UNICEF està fent els arranjaments logístics per distribuir aliments terapèutics i suplements especials entre els menors més vulnerables.

"Si hem de salvar vides, hem d'actuar ara i portar quantitats massives de medicaments, vacunes i queviures nutritius a la regió immediatament per als nens que ho necessiten desesperadament", va dir Hall.

Va afegir que el total de petits desnodrits a Etiòpia, Kenya i Somàlia és de 2.230.000.

UNICEF ja assisteix a algunes comunitats remotes afectades per la sequera extrema que afecta a la Banya d'Àfrica, a més de treballar en els campaments de refugiats i desplaçats, però la magnitud de la crisi humanitària requereix esforços molt més amplis, va apuntar el funcionari.

Per a aquesta nova extensió d'operacions, UNICEF requerirà cent milions de dòlars en els pròxims sis mesos".


(Font : http://www.un.org/.)

dimecres, 20 de juliol del 2011

Waiting on a sunny day

Waiting on a sunny day, es una de les meves cançons preferides del Boss, però també es com em trobo actualment... . A veure si surt e el sol d'una vegada perque fa un mes quan no em fa mal  l'esquena és l'espatlla... .
S'està fent dura la preparació!.
Crec que m'he convertit en el client del mes en el Centre de Fisioterapia Mireia Vidal, on ella mateixa m'està tractant amb  tecnología basada en la radiofrequència,  l'Indiva Activ, que  mitjançant l'us de corrent alterna estimula el moviment dels ions presents a l'interior dels teixits  i reestableix el potencial de les membranes cel.lulars..... escurça els periodes de recuperació de lesions, en dono fe...."mano de santo".

divendres, 8 de juliol del 2011

Burkina Faso 4. L'aigua, un tresor.

Hi ha dret que sigui un tresor?

Per que l’aigua?

 L’aigua potable canvia la vida….  nenes a l'escola,  les dones comencen  petites empreses, els homes ja no estan massa malalts per treballar, els camps es reguen i el subministrament d'aliments es torna més fiable, torna la salut i els nens creixen per ser membres productius de la seva comunitat... . En definitiva, el cicle de la pobresa es trenca i la vida canvia.

El problema.
- Prop d'1 mil milions de persones no tenen aigua segura per beure.
- Un nen mor cada 15 segons per la manca d'aigua neta.
- 115 persones moren cada hora per malalties relacionades amb el sanejament deficient, la manca d'higiene i aigua contaminada.
- 1 de cada 4 nens que moren abans de fer cinc anys a tot el món, moren d'una malaltia relacionada amb l'aigua.
- Els nens sovint han de caminar quilòmetres cada dia per recollir l'aigua bruta per beure.
- Malalties relacionades amb l'aigua maten més persones cada any que les guerres i els conflictes.

L'aigua i la salut.
El VIH / SIDA: Més de 22 milions de persones estàn afectades a Africa. Sabem que  aquesta malaltia destrueix el cos. Els efectes d'un sistema immunològic que ja no pot gestionar ni tan sols un virus comú, imaginen que tracta de viure amb aquesta malaltia, si l’aigua que beuen els malalts  està tan bruta no es pot tractar el virus ni controlar els símptomes.
LA MORTALITAT INFANTIL
Els nadons necessiten aigua neta i saludable. Imaginem un dels nostres nadons bevent aigua contaminada?. A Africa molts no tenen més remei….. Les malalties més comunes son la malària, infeccions respiratòries i diarrees.  Als pobles on hi ha accés a l’aigua potable la taxa de mortalitat infantil es pot reduir a la meitat.
PRODUCTIVITAT
Si jo no estic malalt, puc treballar. Les persones malaltes no poden treballar,  es veuen atrapats en un cicle de pobresa que sovint és el resultat d’una mala salut i desnutrició.

L’aigua i la fam
Alleujar la fam a Àfrica ha de començar amb accés a aigua neta. Pot semblar simple, però ens oblidem que no tenen accés a una font fiable d’aigua, per tant el menjar és difícil que creixi. Es requereix enormes quantitats d’aigua per cultivar aliments.

El cost de l’aigua dels aliments

Considereu els següents aliments que donem per fet ...

Menjar
 Aigua que es necessita
per produir
(En litres)
got de llet
       200
Tassa de cafè
       140
Bossa de patates fregides
       185
Llesca de pa
         40
Ou
       135
Poma
         70
Hamburguesa
     2400!


L’aigua i l’educació
Cada dia, les dones i les nenes porten més de 20 kg d’aigua de les fonts més de 2,5 km de casa seva. Això deixa poc temps per l’educació,  que és fonamental per canviar les perspectives a llarg termini de les nacions en desenvolupament.
Les escoles no poden executar programes si no poden proveir d’aigua als estudiants, professors i les seves famílies.
Com que molts adults es posen malalts per beure aigua bruta, els nens sovint es queden orfes i han d’administrar les llars, proporcionar aliments i tenir cura dels malalts.
Amb les moltes càrregues addicionals que la manca d’aigua potable porta, l’educació, simplement deixa de ser una prioritat. Això crea un cicle desafortunat de  pobresa.

SI HEU ARRIBAT FINS AQUÍ…. TORNEM A LA PREGUNTA:
HI HA DRET QUE L’AIGUA SIGUI UN TRESOR?


divendres, 1 de juliol del 2011

20mil braçades a la Festa Major de Terrassa

Ens podreu trobar aquest Diumenge día 3 de Juliol a la  Festa Major de Terrassa,  a l'stand de la ONG ACAU a la Fira Solidaria, a la Plaça Nova.

Farem  un taller infantil d'elaboració de viseres....

... i podreu col.laborar en el nostre projecte comprant braçades per la construcció del pou ( per cada 12 braçades regalem una pulsera antimosquits).


... o comprant animalets, per omplir la granja.

dimecres, 29 de juny del 2011

2º. Gran Premi de Fons. Cunit-Vilanova.

Seguim amb la preparació.....el passat Diumenge vàrem assitir a la primera travessia competitiva de l'any, de Cunit a Vilanova, 7.500 mts i segona experiència llarga sense l'utilització del neoprè... .
Crònica:
Toc de sortida i de seguida el fort ritme inicial fa que es fragmenti el grup.
Em quedo amb el segon grup,  de quatre "swimmers",  ja que de seguida els tres nedadors capdavanters s'allunyen. Nedem agrupats i mes o menys ens anem rellevant. Desde pràcticament l'inici i durant tot el recorregut ens van  visitant  meduses "gegants", les veig cada vegada que fico el cap dins l'aigua.  Estem de sort, sembla que no gosen pujar a la superfície, millor per elles!.
Braçades i més braçades... anem menjant camí.....
El ritme de l'inici hem aconseguit mantenir-lo tota la travessia. Quant apareixen de nou les primeres boies que indiquen que ens apropem a Vilanova, l'incrementem  i em quedo sol amb un altre nedador, seguim tirant. Girem cap a la costa. Doscents metres.  Encara queden forces per un últim sprint i per fi....l'arc d'arribada.
Resultat: 1 hora 44 minuts, a ritme d'1:23. Quart classificació general. Veig que serveixen d'alguna cosa els entrenaments que em prepara el meu amic Edu. ;-). satisfet!

dissabte, 25 de juny del 2011

"20mil braçades" als mitjans de comunicació.

Aquesta setmana que ja s'acaba hem rebut el suport dels mitjans de comunicació amb la difusió del nostre projecte  coincidint amb la seva presentació.

Dimecres día 22/06: Canal Terrassa Valles.
Dimecres 22/06: Diari digital Egar.cat.
Dijous 23/06: 95.2 Radio. Magazine El Submarí.
Divendres 24/06: Diari de Terrassa.


dijous, 23 de juny del 2011

Presentació del projecte a l'Ajuntament de Terrassa.

Ahir ens va rebre l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro i el regidor d'esports Alfredo Vega. Vàrem tenir la posibilitat de presentar en societat el nostre projecte.
Durant uns vint minuts es van interessar pels detalls de la travessia i del projecte solidari.
Al final de l'acte, l'alcalde ens va fer lliurament d'una bandera de la ciutat...  ara no se on la col.locarem però  segur  trobarem un lloc destacat!
Els hi vàrem  obsequiar amb dos pulseretes de la campanya "braçades solidaries" i van tenir el detall de fer una aportació a títol personal. Moltes gràcies!
En el dia d'avui hem participat al magazine  "el submarí"de 95.2 RADIO, on hem tingut també la possibilitat d'explicar el nostre projecte esportiu i solidari. Gràcies també!.
Ja queden 48 dies!

dimecres, 22 de juny del 2011

Guixolenca, "a pelo"

Cap de setmana extremadament ocupat:

Dissabte,  Cts. Catalunya ( 2º clas.) i Espanya ( 7º clas.) d'aigües obertes al Canal de Castelldefels. Tres quilómetres en aigües color "caqui". Dos voltes una petita i l'altre gran. quaranta tres minuts, correcte!.


Diumenge, Travessia a Sant Feliu de Guixols ( de Rosamar a la platja del poble) amb la familia de Neda el Món, cinc quilómetres i mig en aigües bastant més netes que les del canal.... i a pèl!, en l'últim moment, juntament amb un parell de companys més, vàrem decidir fer-ho sense neoprè. La conclusió: molt bones sensacions de cara a fer la travessia de l'Estret també a pèl ( bé, .... amb banyador); tot i que amb neoprè llisques més i vas més ràpid, l'agilitat de braçada  i les sensacions del contacte directe amb el medi (sense neoprè) úniques!!!!
Tot i   la corrent en contra que vàrem trobar quasi tota la travessia....  el pas per un camí entre roques ( que no recordo el seu nom), espectacular!!!!, els peixets del fons, que últimament ens acompanyen sempre...i les ja tradicionals  pastes de xocolata, de  l'arribada...tot, tot, tot.... perfecte!!!!!!


dimecres, 15 de juny del 2011

Sa Dragonera, la volta.

TRAVESSIA AL VOLTANT DE LA ILLA DE SA DRAGONERA ( MALLORCA). 12/06/2011.
Feia just unes tres hores que es deixaven veure  les primeres pinzellades de claretat. El vaixell s'obria pas entre les aigues acompanyat de la famlia de dofins que ens escortaven,  pares i  fills alineats ens deixaven veure les seves aletes, ells també encuriosits. Quina aventura!

Arribem molt justos de temps a l'embarcador. Nus a l'estòmac. Onada ú, que es preparin!. Onada dos, endavant!.  Onada tres, ja podeu sortir!. Els de la travessia curta. Piiip!. En poc mes de mitja hora tots estem a l'aigua.
Per unes hores la Dragonera desperta  i observa sorpresa com vuitanta èssers extranys, la majoria coberts d'una "cosa" negra, la voltem.
Primeres braçades còmodes. Primer avituallament. Primer gir... . Que cony foto aqui?-primer pensamet negatiu. Ja m'havien parlat que era el pitjor tram, però es que no avanço!. Un altre cop la mateixa pedra?! mama! me voy a mi casa!!!!.
Per fi!. Aconseguim passar a l'altre banda; la corrent ara és la nostra aliada. Segón avituallament, tercer avituallament. Girem.
Collons! que passa Dragonera? t'has mosquejat?. No hi ha manera d'avançar. Probo fer braça, esquena, millor crol. La corrent en contra, però totalment en contra!. Vinga que només queden mil cincents!- sento que diuen desde la canoa. Cada vegada costa mes treure els braços de l'aigua. Portem vuit mil metres i ara això???? anda a la m.....!!!!. Penso en llençar al de la canoa a l'aigua per pujar-me jo. Em centro. Nedo. Vinga que queden siscents metres, veus aquella punta?, allà és- em torna a dir el de la canoa blava. Aixeco el cap, "aquella punta" està a tres dies llum d'on jo estic. M'enganyes!!!!!. Intento arribar a la canoa, per fer realitat el meu primer pensament noucents metres enrera. S'escapa sense imaginar les meves intencions.  Em centro. Nedo de nou. Vinga que ja arribem,  trescents metres!- insisteix. Però si la pippppp "punta" no s'ha mogut!!!!!!. Veus aquelles canoes?!,  allà!!!!!- crida el de la canoa. Aixeco el cap, em trec les ulleres,  fixo la vista. Miracle!!!!!!!, " se hizo la luz" es veritat, ja quasi he arribat!!!!. Dos cents metres!!!!. Cent!!!. Cincuanta!!!!. Vint braçades. Piiippppppppp!!!!!!!. Gallina de piel!!!!!. Repte aconseguit: dues hores vint i vuit minuts!.

dimarts, 14 de juny del 2011

Un record.

Avui fa tres anys que ens va deixar el Javi,  fent el que més estimava, escalant muntanyes, al Vignemale.... un record.....

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu,
de com ens vas deixar,
....
de les teves coses  parlem
i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te;
a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust,
una mirada que flueix sesnse dir-lo ni pensar-lo.

M.Martí Pol.


dijous, 9 de juny del 2011

Burkina Faso. 3

L'economia:

Burkina Faso és un dels països més pobres del món, amb un ingrés brut per càpita de només 1.200 dòlars anuals. Aquesta xifra el situa com la 27 ª més pobre del món. El seu alt índex de creixement poblacional juntament amb l'aridesa del seu sòl són factors que influeixen en forma rellevant en el seu índex de pobresa.
 L'agricultura representa el 32% del seu producte brut intern i dóna feina al 92% de la població treballadora. Es destaca la cura del bestiar, i especialment al sud i el sud-oest el cultiu de sorgo, mill, blat de moro, cacauet, arròs i cotó.
La falta de treball causa una molt alta taxa d'emigració: per exemple, hi ha tres milions de persones natives de Burkina Faso que viuen a Costa d'Ivori. D'acord a informació del Banc Central dels Estats del de l'Àfrica Occidental, aquests emigrants envien per any diverses desenes de milers de milions de francs CFA a Burkina Faso.
Recursos naturals: manganès, pedra calcària, marbre, or, antimoni, coure, níquel, bauxita, plom, fosfat, plata, zinc i peix.
Productes agropecuaris: mill, sorgo, canya de sucre, blat de moro, cotó, cacauets, patata, sèsam, nous, bestiar boví, lanar i aus de corral.
Principals activitats econòmiques i de producció: El desenvolupament econòmic de Burkina Faso s'ha vist impedit per diversos factors, entre els quals hi ha el ineficient desenvolupament de la mineria, les modalitats climàtiques que afecten periòdicament les seves collites, la feble demanda dels seus principals productes de exportació i la caiguda dels preus internacionals.

dimecres, 1 de juny del 2011

20x500. Platja de la Fragata. Sitges.

Bon entrenament amb la gent de Marnaton a la Platja de la Fragata de Sitges  i primer contacte de l'any amb l'aigua salada.
Es tractava de fer vint voltes a un circuit,  en teoria de 500 mts ( jo crec, que feia una mica menys).
Ens van dividir en grups segons el nivell.... vaig sortir amb el més ràpid  amb quatre nedadors més,  entre ells  Damián Blaum i Esther Nuñez, guanyadors de probes de la Copa del Món d'aigües obertes.
Les condicions... amb la temperatura de l'aigua  a 19ºC,  el cel mig ennuvolat i ni rastre de bitxos, eren perfectes.....
Les 20x500 a partir de la cinquena es van convertir en 3x2500, en grups de cinc sense descans.... al final els braços cascadets...però vaig aguantar bé,  que era el que es tractava....., repeteixo, bon entrenament i seguim.
Ja queden 71 dies!

dissabte, 28 de maig del 2011

Burkina Faso. 2

Burkina està dividida en 13 regions, 45 provincies i 301 departaments.

El projecte solidari d'ACAU es desenvolupa a la regió CENTRE-SUD.





que es troba formada per tres províncies: Bazega, Nahouri i Zoundweogo, aquesta última es on es troba el departament de Guiba ( lloc del projecte).


diumenge, 22 de maig del 2011

Campionats de Catalunya Open 2011.

Aquesta passada setmana, hem fet un petit parèntesi en la preparació de la travessia de l'Estret, diguem que hem fet una "posta a punt" pels Campionats de Catalunya Open, disputats a la piscina del CN Sant Andreu aquest cap de setmana.
He nedat 200 papallona ( 2:32:01, segón classificat;  primer va ser Pierre Rabat, campió del món de l'especialitat) i 4x50 lliures ( 1:51 i pico, segons classificats,  amb el  Joan, l'Ivan i el Carles).
No ha anat malament del tot, tenint en compte que feia molt de temps que no nedava papallona i els 200 en particular són molt durs, acabes destrossat... els primers 50 vas bé, als 100 mts comences a notar que t'estas cansant, quan falten uns 15 mts per arribar als 150 sembla que faci pujada i.... els últims 50... els últims 50 mts. es com si la piscina l'anessin allargant, no arribes mai... i els braços notes que no surten de l'aigua... horrible!!!!! però vaig  arribar!!!.
I la setmana que comença  seguirem amb la preparació normal.... ja falten 80 dies.

dijous, 19 de maig del 2011

Burkina Faso. 1

Burkina Faso, es el país on es desenvolupa el projecte solidari del nostre repte, però sabem on està realment?....
Solució:
"Es troba a l'Àfrica oriental, limitant amb Mali, Niger, Benin, Togo, Ghana i Costa de Marfil. No té accés directe al mar.
Té una superfície de 274.000 Km2 per una població d'uns 15 mil.lions d'habitants.
L'altitud mitja és de 400 metres. El desnivell màxim és de 600 metres.... podem afirmar que es tracta d'un territori bastant pla.
Per les seves planes circulen tres rius principals:  Mouhoun ( l'únic que porta cabal tot l'any), Nazinon i Nakambé.
La part nord és més àrida que al sud, on troben la sabana; no obstant, el desert del Sahara, avança de nord a  sud de forma imparable, despullant les terres fèrtils de la sabana d'arbres i convertint la capa fina de terra conreable en terreny estèril ."



diumenge, 15 de maig del 2011

Comença la temporada.

Bon retrobament amb les aigües obertes i amb Neda el Mon , aquest diumenge al pantà de Siurana.
3000 mts de travesia, ambient inmillorable, bona organització, bones sensacions...... , llàstima que els meus acompanyants s'hagin perdut per les carreteres del Montsant i no han estat a l'arribada.....

dissabte, 26 de març del 2011

El repte.

"20 mil braçades", són les que separen Àfrica d'Europa, tot un món... .

Els nostre repte es  arribar a Africa nedant...,  creuarem   l'ESTRET DE GIBRALTAR  i ajudarem a la ONG ACAU  a recaptar fons per la   construcció d'un centre agro-ecològic de formació al Centre d'Acollida d'Infants Vulnerables de GUIBA ( BURKINA FASO) i  un pou d'aigua .